la familia iskariote

Primera banda en el mundo que practico el Ska-Hardcore activismo, dinamita en iglesias entre canción y canción, no permanece unida la familia Iskariote. Aunque hablen últimamente de formar un ochote.

Mostrando entradas con la etiqueta desallotjament. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta desallotjament. Mostrar todas las entradas

jueves, 18 de octubre de 2018

Estan Desallotjant Ca La Trava






Avui, dijous 18 d'octubre a les 6:00h, s'han presentat els mossos a les portes de Ca La Trava per intentar desallotjar-nos. Hi ha 7 companyes a l'interior resistint al desallotjament.

Convoquem, ARA MATEIX, CONCENTRACIÓ a Travessera de Gràcia amb Torrent de l'Olla en suport a les 7 companyes que resisteixen dintre.

A les 19h hores convoquem MANIFESTACIÓ a plaça Virreina.

No només ens estan expulsant de casa nostra, ens expulsen dels nostres carrers i la nostra ciutat, uns carrers que ja no reconeixem i una ciutat sotmesa als interessos del capital i les classes propietàries. Una ciutat que no ens podem pagar, que ens esclavitza en la seva precarietat i que ens mata amb les seves forces repressives.

Cremarem Barcelona abans que regalar-se-la. Resistirem a la gentrificació amb les nostres accions i els nostres cossos. Aquest és només el principi, s'equivoquen si creuen que la nostra lluita acaba amb el desallotjament de Ca La Trava o amb qualsevol altre!

Ens veiem als carrers!

OKUPACIÓ, RESISTÈNCIA I ACCIÓ DIRECTA!

Barcelona, barri de Gràcia
18 d'octubre a les 6:00h




info gehio: http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/521952


jueves, 24 de mayo de 2018

Pour Maxime, mutilé sur la zad le 22 mai 2018 - Lettre de Robin, mutilé à Bure le 15 août 2017





Mettre des mots sur l’horreur. Ne pas céder à la résignation. Au terrorisme d’État. Malgré le stylo qui tremble, écrire. Témoigner. Ne pas se laisser écraser par le concert d’opérations sémantiques, de propagande préventive et de censure qui cherche à nous couper de notre empathie et de la révolte qu’elle devrait spontanément engendrer.


Maxime vient de perdre sa main. Sa main droite. Pour toujours. Il rejoint bien plus gravement encore, l’enfer que j’ai vécu durant 9 mois. Le 15 août 2017, à Bure, l’explosion d’une grenade GLI-F4 tirée par les gendarmes mobiles creusait mon pied gauche sur un diamètre de 13cm et jusqu’à 3cm de profondeur arrachant peau, veines, nerfs, muscles et pulvérisant les os. C’était pendant une manifestation contre le projet Cigéo d’enfouissement de déchets radioactifs à 500m de profondeur. Il y a eu 30 blessés dont 4 graves.


Contrairement à ce que leur nom indique, les grenades GLI-F4 contiennent de la TNT et explosent ! Leurs déflagrations font 1m de diamètre et peuvent tuer si elles touchent une partie vitale. Les appellations de «  lacrymogènes » ou d’« assourdissantes » que la préfecture et les ministres leur donnent dans les médias servent à masquer la vérité à leur sujet : CE SONT DES ARMES DE GUERRE !

L’État utilise des armes de guerre pour terrasser le peuple. Dans le cas présent, les conséquences sont bien pires qu’un tir à balle réelle.


Déjà, à l’époque, j’avais alerté sur les dangers des grenades explosives en organisant une manifestation pour exiger leur interdiction mais les grandes chaînes ont cantonné l’information à la région Lorraine. La majorité des français ignore encore la vérité sur ce sujet. Il est tombé près de 4000 grenades explosives sur la ZAD depuis le début de son invasion par les gendarmes mobiles. Provoquant des centaines et des centaines de blessés notamment à cause des éclats de métal qu’elles projettent. Où est la violence ?


Maxime est actuellement à l’hôpital.


Outre les intenses douleurs et le fort traumatisme qui le suivront nuit et jour, il devra désormais supporter ce handicap inimaginable : vivre avec une seule main. Cette main, que l’explosion lui a arraché sur le coup, l’État lui a volé pour prix de son combat, pour prix de notre combat. Dans les dernières décennies, la militarisation du maintien de l’ordre a fait couler trop de sang.


Combien d’éborgnés ? Combien de mutilés ? Combien de vies déchirées par l’utilisation criminelle des flashballs et des grenades explosives ? La violence de l’État pour mater toute résistance est extrême. Elle cherche à nous terroriser, à nous acculer à la résignation. Face à cela, la solidarité est notre arme et jamais la peur ne doit nous arrêter.


Proches, moins proches et tous ceux qui croiseront la route de Maxime, prenez soin de lui ! Tenez bon ! Il y a mille et une manières de lui apporter ce qui lui permettra de vivre. Écoutez-le, cherchez, trouvez !


La vie continue, le combat pour elle aussi. Maxime tiens bon !




INFO GEHIO: https://nantes.indymedia.org/articles/41555



lunes, 9 de abril de 2018

Desalojo en la ZAD de NDDL. ZAD PARTOUT!




Seguimiento desde Nantes Indymedia:

https://nantes.indymedia.org/articles/40823











INFO GEHIO: https://zad.nadir.org/spip.php?article5339














Blocage du viaduc de Millau en soutien à la ZAD de Notre-Dame-Des-Landes




impressionnant dispositif de CRS à Nantes avant le rassemblement devant la préfecture




Au lieu-dit des Fossés noires, l'un deems QG de la ZAD de , des bonbonnes de gaz barrent toujours l'accès aux gendarmes mobiles.







INFO GEHIO:

 https://nantes.indymedia.org/articles/40823

https://zad.nadir.org/spip.php?article5339

https://zad.nadir.org/spip.php?rubrique71&lang=es





jueves, 27 de abril de 2017

Campanya #InundemoslaCHE per amenaça desallotjament Selba

La Selba, nucli okupat i rehabilitat al Sobrabe, Huesca, en amenaça de desallotjament. Solidaritat




Aupa compas, aquí os presentamos la campaña de adhesiones "Inundemos la CHE".

Se trata básicamente de conseguir firmas tanto de personas, como colectivos, asociaciones, organismos, ayuntamientos, ... y lo que se os ocurra, y mandarlo luego a la CHE. Para apoyar esta campaña os hemos mandado algunos documentos adjuntos, que seguidamente os explicamos.

Por un lado el documento que se llama "mail explicativo" , que es una cabecera que hemos hecho para un mailing de cara a asociaciones/ayuntamientos/organismos que no conocemos. Igual lo podeis modificar a vuestro gusto para pasarlo a quien vosotros consideréis.

La petición que nos interesa que sea firmada por el mayor número (y como de mayor relevancia mejor) de asociaciones/ayuntamientos/organismos/etc. es el documento llamado "petición retirada denuncia" , en el que esencialmente lo que se pide es que la CHE retire la denuncia.

Además hemos hecho una versión más "light" (solicitud de no demolición) para los que no se quieran mojar tanto, en la que se pide a la CHE que , al margen de lo que resuelva la justicia no se demuelan las casas.

A nivel adhesiones individuales, hemos mandado a imprimir 1000 postales,para firmar y mandar a la CHE. No sé si a os van a llegar a tiempo, así que también os hemos puesto una copia del texto de la postal, para que lo imprimáis y se lo deis a firmar a quien consideréis.

Adjuntamos además una copia del comunicado.

Tanto adhesiones de colectivos como postales se lo estamos mandando a:

María Dolores Pascual Vallés
Secretaria General


Confederación Hidrográfica del Ebro
Paseo Sagasta, 24-26
50071 Zaragoza

Teléfono: 976 71 10 00
e-mail: informacionalciudadano ARROBA chebro.es


En el caso de las adhesiones de tipo colectivo y en el de "personalidades" que consideréis relevantes, por ser de ámbito académico o científico o por su pública notoriedad, os pedimos que además de mandárselo a la CHE, nos mandéis una copia a este mail, para luego poder
hacer difusión.

También os animamos a llamar por teléfono a la CHE, pedir que os pongan con el Servicio de Expropiaciones y Patrimonio, y acto seguido darles la lata con que retiren la denuncia a los repobladores de Casa Selba de Clamosa. No está mal tampoco que llame tanta peña que se les colapse la centralita.

Los demás materiales de la campaña como el cartel con la convocatoria para el dia 25 en los juzgados de Boltaña,comunicado, fotos y demás materiales, los podéis encontrar en nuestro blog:

https://vivalaselba.wordpress.com/

Estamos también elaborando una noticia/dossier de prensa, para poder hacer difusión más adelante. Cuando lo tengamos listo, os lo pasamos
también.

Ahí andamos, cualquier cosa que se os ocurra que pueda ser útil , no dudéis en comentárnoslo.

Difundid a saco !!

un abrazo desde la selba


Buenos días.

Os escribimos desde la Asociación de Amigxs de La Selba, cuya principal actividad en los últimos siete años ha sido la rehabilitación del enclave de Casa Selba (La Fueva) desde un punto de vista agroecológico y respetuoso con la arquitectura local y la agricultura tradicional, poniendo en valor la ruralidad altoaragonesa.

La Confederación Hidrográfica del Ebro, propietaria del monte público donde se ubica Casa Selba, ha interpuesto una denuncia contra ocho de nuestrxs miembrxs por usurpación de monte público, amenazando así no sólo la continuidad del proyecto de repoblación rural, sino también la integridad arquitectónica de dicho patrimonio público. Por ello os pedimos ayuda solidaria si es de vuestro interés, firmando el documento adjunto y reenviándonoslo para adjuntar al resto de los apoyos que recibamos.

Muchas gracias de antemano.



LA SELBA EN PELIGRO, abril del 2017

La Selba es un conjunto de una casa y un pajar, en los confines del Sobrarbe, propiedad de la
Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE) desde 1967, en que fue expropiada a sus antiguos habitantes,así como otros pueblos circundantes (Clamosa, Caneto, Lapenilla, Puy de Cinca, Mipanas, Ligüerre deCinca,...) por la construcción del embalse del Grado, obligando a sus gentes a abandonar sus vidas y quedando un vasto territorio abandonado e inundado.

Desde 2010 llevamos rehabilitando estas casas y los terrenos de alrededor, muy deteriorados por los largos años de abandono. Desde el inicio se pidió por escrito la cesión del lugar, y la respuesta que recibimos fue el cierre del acceso rodado mediante vallas y candados, y en mayo de 2011, una carta en la que nos daban ocho días para irnos. En aquel momento interpusimos un recurso y seguimos con nuestras vidas. Desde entonces se ha rehabilitado completamente el pajar, y la mitad del tejado de la casa grande, asegurando también su estructura. De no ser por estas intervenciones, actualmente los dos edificios se encontrarían totalmente en ruinas. Además se han recuperado las huertas, los olivos y frutales, además de limpiar el monte, abandonado por la CHE.

En abril de 2016 la CHE interpuso una denuncia ante la Fiscalía de Huesca, solicitando el desalojo por la vía penal. Nosotrxs hemos tenido noticia de esta denuncia el abril de 2017, quedando citadxs para un juicio por usurpación el día 25 de mayo en el juzgado de Boltaña. La CHE no sólo nos quiere echar, sino que además quiere que carguemos con sanciones económicas y penales.

Uno de los puntos en los que la CHE hace más hincapié a la hora de justificar nuestro desalojo es que generamos un alto riesgo de incendio forestal. Parece evidente que nuestra presencia, limpiando el monte y pastando con nuestro ganado, no hace sino reducirlo. También entendemos que si el monte público hoy en día es un auténtico polvorín, eso se debe a la dejadez y al abandono por parte de la administración.

Pero, ¿qué es la CHE? La CHE es el ente público responsable del abandono de tantos lugares en el alto Aragón y en Navarra debido a la construcción de muchos grandes embalses (Barasona, El Grado,
Mediano, Jánovas, Yesa, Itoiz,...), forzando a miles de personas a abandonar sus pueblos y sepultando sus memorias bajo el agua. En casos como el de Jánovas, muchos pueblos fueron deshabitados por un embalse que nunca se llegó a construir. Aunque eso parezca una historia del pasado, no hace tanto que se llenó el embalse de Itoiz inundando cuatro pueblos. Actualmente se sigue luchando en Artieda, y en otros pueblos aguas abajo del embalse de Yesa, contra el recrecimiento del embalse, una obra que representa un grave peligro para sus vidas, debido a los movimientos de ladera en la presa.

Parece que la CHE no ha olvidado los tiempos dictatoriales en la que fue creada, no dudando en emplear la brutalidad y la represión contra aquellos que simplemente quieren vivir en sus pueblos.
Además nuestra comarca, como muchos otros lugares del alto Aragón, sufre graves problemas de
despoblación, aunque la CHE y el Gobierno de Aragón, lejos de favorecer la repoblación de zonas
abandonadas de su propiedad, lo que desean es que se pierdan los pueblos y su memoria. Al mismo
tiempo se observa una escalada de presión judicial y policial, hacia aquellos que sin pedir nada a nadie, con sus modestos esfuerzos hacen lo posible para generarse un medio de vida, y para que no se pierda la memoria de sitios que antes estuvieron vivos. Esta memoria, en el caso de Clamosa se remonta al siglo XI. Si siguen en su empeño, pronto no va a quedar de todos estos pueblos más que piedras tiradas por el suelo.

La CHE quiere que nos vayamos a toda costa, pero nosotrxs no nos iremos. Seguiremos dando vida a los pueblos, creando espacios educativos, trabajando las tierras, intentando crear autosuficiencia y autonomía, generando nuestro medio de vida en este pedacico de monte del que nos quieren echar. No les pedimos nada, sólo queremos vivir tranquilxs.

Escribimos este comunicado para pedir vuestro apoyo, para que nos conozcáis y difundáis, y entre todxs parar el desalojo de la Selba.

EN LA SELBA NOS QUEDAMOS!!!

VIVA LA SELBA!!

La Asociación / Ayuntamiento / ....................................... ha sido informada del proceso en que se encuentra el proyecto de rehabilitación de Casa Selba, en La Fueva (Huesca), propiedad de la Confederación Hidrográfica del Ebro.

Lxs repobladorxs, miembrxs de la Asociación de Amigxs de la Selba, cuya actividad durante los últimos siete años se ha centrado en la rehabilitación de los edificios que la forman y el cuidado de sus alrededores: recuperación de huertas, olivos y frutales; creación de fajas auxiliares contraincendios mediante control de malezas y sotobosque; recuperación de los caminos y las fuentes; y en última instancia de la cultura aragonesa, ya que este lugar posee un innegable valor histórico, arquitectónico y cultural.

Resulta considerable el nivel de audacia y valentía necesario para llevar a cabo un proyecto de tal envergadura, no sólo por el esfuerzo y la inversión autofinanciada que la Asociación Amigxs de La Selba llevan haciendo durante estos siete años, sino también por el impacto socioeconómico positivo que en esta comarca tan despoblada tiene su presencia.

Es la Confederación Hidrográfica del Ebro, propietaria de dicho monte público, la principal responsable de su despoblación y su actual estado de abandono cultural y forestal; y es por ello que
SOLICITAMOS a la CHE la retirada de la denuncia a lxs ocho miembrxs de la Asociación de Amigxs de la Selba, para que al menos ellxs continúen con su valiosa labor.

En .................................., a ........ de Mayo de 2017


 info geho https://vivalaselba.wordpress.com/


miércoles, 4 de noviembre de 2015

Kortxoenea hustu eta eraitsi dute. Gure ametsak eta bizitzak ez dira desalojatzen


Goizeko 7:50ak aldera esnatu gara Kortxoeneako lagunek deituta. 50 bat enkaputxatuek Gaztetxean sartu eta atera dituzte erresistentzian zeuden lagunak. Geroago, Ertzaintzak lagunduta, Kortxoenea hesitu eta makinak sartu eraispena burutzeko.



Hiru lagun erresistente teilatura igo dira eta Ertzainak bortizki bota dituzte. Bizilagun asko bildu dira Gaztetxearen inguruan eta eserialdiak egin dira. Ategorrieta Hiribidea moztu egin da ere protesta, amorru eta ezadostasuna adieraziz.

Donostialdeko Okupazio Bulegotik gure elkartasun osoa Kortxoenea Gaztetxearekin eta bere lagunekin. Justifikaezina iruiditzen zaigu kapitalaren legea, herri autoantolatuari lapurtzen babesten duena, amankomuna dena suntsitzen bultzatzen duena.

Gaur arratsaldeko 17tan Manifestazioa deitu dute Kortxoenea Gaztetxetik, deialdiari gure atxikimendua ematen dugu. Zatoz Kortxoenea eta gune autogestionatuak defendatzera!

Kortxoenea Bizirik! Bakarrik ezin da, lagunekin bai!


info gehio
https://donostialdeaokupatu.wordpress.com/2015/11/03/kortxoenea-hustu-eta-eraitsi-dute-gure-ametsak-eta-bizitzak-ez-dira-desalojatzen/


martes, 9 de diciembre de 2014

Documental EL BANC RESISTEIX + COMUNICAT ANTIREPRESSIU

COMUNICAT ANTIREPRESSIU

Ja falta menys, la data del desallotjament del Banc Expropiat s’apropa; nosaltres seguim aquí, resistint, desobeint l’ordre judicial que ens obligava a marxar el passat mes d’octubre. Però des de l’assemblea del Banc Expropiat volem expressar que ens sorgeixen molts dubtes i ens agradaria fer-los públics per tal de convidar a una reflexió col·lectiva.

L’Estat utilitza la repressió per mantenir-nos ocupades. Mentre invertim temps i esforços en els diferents casos repressius, no n’emprem per crear una societat lliure, on aquest mateix Estat no hi tingui cabuda. Passem molta de la nostra activitat política tractant d’aconseguir diners per sufragar els casos, sense que això deixi de ser, encara que no ens n’adonem, una manera de finançar allò que volem combatre.

Creiem que participem personalment i col·lectivament al xantatge de l’Estat, deixant una lluita molt important de banda, la lluita contra les lleis de l’Estat opressor i de la justícia, òrgan encarregat d’executar-les. Tan important o més que qualsevol que s’estigui donant a la nostra societat i que hipotequen el futur dels que vénen darrere.

Davant d’això s’obre el debat i encara tenim molts dubtes que ens plantegem. Aquí en deixem alguns:

Què fem si ens detenen? Què passa si ens condemnen en un futur judici? Podem ser capaces de desobeir individualment i col·lectivament la trucada de la jutgessa i les seves sentències? O bé s’acaba la desobediència quan acaba el termini de desallotjament?

Davant l’amenaça de la condemna, hem d’acceptar l’autoritat i el càstig com si realment el nostre comportament fos mereixedor d’aquests o podem plantejar-nos altres opcions? Es podrien utilitzar els diners de les fiances i els costos judicials per crear els mitjans necessaris per donar suport als que practiquen desobediència? Com?

Com veieu el debat està obert, aquest comunicat vol plantejar-vos les nostres preguntes i convidar a la reflexió, les respostes són decisions personals i col·lectives que requereixen d’un debat seriós cada vegada que ens trobem davant d’aquestes situacions. Nosaltres no tenim una solució única i consensuada però sí que procurarem valorar cadascuna de les nostres situacions tenint en compte la reflexió que introdueix aquest mateix text.

Valorant això, donarem tot el nostre suport a les decisions personals de cadascuna.

De totes maneres, volem compartir amb vosaltres alguns consells per intentar evitar detencions:

Consells previs

- Informa’t del recorregut

- Porta amb tu només el DNI o el passaport i una mica de diners pel que puguis necessitar.

- Ves acompanyat de gent de confiança.

- Estableix amb el teu grup d’afinitat un punt de trobada allunyat i neutral.

- Es aconsellable portar roba i calçat còmodes.

- Intenta anar discretament tapat i fugir dels focus; hi haurà periodistes i gent amb els seus mòbils i altres aparells fent fotografies.

- Hi haurà policies de paisà infiltrats; molt de compte amb els desconeguts, no te’n refiïs, et poden detenir.

- En cas de ser detinguda, crida el teu nom i cognoms. O si veus que estan detenint a algú pregunta’ls-hi.

En cas de càrregues policials

- Evita les dispersions generals.

- Davant d’una càrrega policial, no corris i mantingues la tranquil·litat.

- Mantinga’t agrupat i acompanyat de gent de confiança.

- Si vols marxar de la manifestació, no ho facis sola, sempre en grup.

- No et fiquis als metros més propers.

- No tornis al lloc de la manifestació.

- Desfes-te de tot el que pugui provar la teva participació a la manifestació.

- Si estàs ferida i no és estrictament necessari no vagis a urgències.

Si observes algun fet repressiu o detencions

Si has sigut testimoni d’episodis repressius o detencions, comunica-ho immediatament al Telèfon Antirepressiu: 689 819 905 o al https://twitter.com/rereguarda, perquè l’equip de suport i d’advocats es posi a treballar.

Segur que hi ha moltes més coses que podem fer per evitar detencions: l’intercanvi d’informació i, sobretot, mantenir-se alerta serà de gran ajuda.

ASSEMBLEA DEL BANC EXPROPIAT

Amb una llàgrima pel record d’allò aquí viscut,

amb la ràbia a la mirada i amb les dents serrades pel que ens falta per viure;

us diem que som aquí, que us hi esperem!!



DOCUMENTAL EL BANC RESISTEIX

http://vimeo.com/113681131



info gehio https://bancexpropiatgracia.wordpress.com/


sábado, 17 de agosto de 2013

(Video) Desalojo de una okupa por militares en Ukrania



El pasado 8 de Agosto, otro centro social cultural fue asaltado en Sevastopol, esta vez por militares.


info gehio
http://avtonom.org
http://grani.ru


VIDEO
“Зачистка” Социально Культурного центра






martes, 2 de julio de 2013

$hile. Noche en el Aplicación y el Darío Salas + Acciones por la libertad del Machi Celestino Cordova, COMUNIDADES EN RESISTENCIA CAUTÍN ZONA SUR

Noche en el Aplicación y el Darío Salas

Durante la madrugada del jueves 27 de junio se desocuparon más de una decena de liceos en Santiago, algunos por acuerdo voluntario y otros a través de violentos desalojos. La orden de acabar con las tomas fue decretada por el Ministerio de Interior para realizar las elecciones presidenciales primarias del próximo 30 de junio. Se estima que más de 150 personas fueron detenidas por infracción a la Ley de Votaciones y Escrutinios Populares (nº 18.700), que tiene penas de hasta 3 años, en los Liceos Carmela Carvajal, Manuel de Salas y Amunátegui.

Nosotrxs estuvimos en el Liceo de Aplicación y en el Darío Salas, registrando dos desalojos con un final distinto.

http://vimeo.com/69253490





Acciones por la libertad del Machi Celestino Cordova, COMUNIDADES EN RESISTENCIA CAUTÍN ZONA SUR


http://vimeo.com/68677217




jueves, 16 de mayo de 2013

Comunicat de l’Assemblea de Joves de Santa Perpètua de Mogoda



DEFENSEM CAN PIELLA

Avui, dia 15 de maig de 2013, Can Piella ha estat desallotjada i des de l’Assemblea de Joves de Santa Perpètua de Mogoda (AJSPM) cridem: CAN PIELLA ÉS EXEMPLE!

Així doncs, emetem aquest comunicat perquè volem expressar tota la nostra solidaritat als nostres companys i amigues de Can Piella, i especialment a aquelles persones detingudes.

Però Can Piella avui no ha mort. Tan sols ha estat desallotjada. Poden posar les traves que vulguin, però Can Piella és més que una masia. És un concepte, una idea, una forma d’entendre el món i viure, que mai podran enderrocar, i que continua viva. I amb més força. Ni el senyor Alcaraz, ni CiU, ni el PP, ni cap dels seus còmplices i culpables d’aquesta crisi acabaran amb nosaltres. No podran, no ho permetrem!

Can Piella  és un exemple: un model a seguir. És l’alternativa fefaent al capitalisme, el compromís diari amb l’ecologisme, el compromís amb el convenciment de fer les coses ben fetes, és  xarxa de solidaritat amb els pobles i entitats veïnes: ÉS L’ORGULL DEL VALLÈS VERD I COMBATIU.




Comunicat des de la Assemblea de la Vall de Can Masdeu
http://www.canpiella.cat/?p=1290



Han partido el tiesto pero la planta sigue viva. Algunas publicaciones 15M
http://www.canpiella.cat/?p=1281


Una mostra del respecte dels propietaris i “autoritats” al treball col·lectiu i al patrimoni


La ximeneia, del segle XVII, totalment trencada. No hi ha paraules

info gehio
http://www.canpiella.cat/

BERRIA

Can Piella: Valoracions post-desallotjament
24 mai 2013
Can Piella viu.

Serà difícil esborrar dels nostres cors el dolor i la ràbia que ha produït el tràgic desallotjament de Can Piella, però és moment de reflexionar i extreure’n conclusions de cara al futur, perquè la lluita és llarga i va molt més enllà d’una masia en particular.

D’entrada, hem pogut comprovar d’una forma crua i real com l’Estat i les elits econòmiques són dues cares d’una mateixa moneda, i en realitat treballen colze a colze per a perpetuar la seva raó de ser: desposseïr el poble del poder de construïr un futur basat en la solidaritat i l’autonomia.
I no és que Alcaraz sigui especialment malvat, no ens enganyem ni simplifiquem… Alcaraz, forma part d’un engranatge molt mes gran, del qual tots també en som part en major o menor mesura: es tracta d’un sistema d’organització social pervers des de la seva base, que contraposa l’interès particular d’unes elits que volen mantenir i augmentar els seus privilegis davant d’un poble cada cop més individualista i submís. Mentre la nostra societat es basi en la lluita competitiva entre les persones, mentre l’Estat segueixi exixtint i fent de “policia bo” per a evitar que el poble s’autoorganitzi, mentre el poble segueixi cedint davant la comoditat degradant que proporciona ser governat, Alcaraz i tot el que simbolitza seguirà impedint que les idees que mouen Can Piella es depleguin i donguin els seus fruits.

D’altra banda, hem pogut comprovar també com, malgrat que les elits tenen el monopoli de la violència i molt poder per a execir-lo, encara estan molt lluny de tenir la paella pel mànec. El desplegament policial va ser impressionantment costós (uns 100.000 euros en un moment de “polítiques d’austeritat”) : nombroses patrulles de la guardia urbana i mossos locals, unes 20 furgonetes de la BRIMO, alguns cossos especials, maquinària pesada… Davant d’això, una resistència feta practicament a cost zero però amb molta ilusió i col·laboració de centenars de persones, desplaçades al terreny per a defensar l’espai, va posar les coses molt dificils a les elits, i el desenllaç hauria pogut ser molt diferent si la sort hagués estat una mica més amable en petits fets determinants per la resistència… no ho sabrem mai, però el que si que sabem és que el matx contra les elits (econòmiques i estatals) va ser més ajustat del que va semblar.
En tot cas, el desallotjament pot ser pres com una petita derrota de la qual aprendre. Com sempre hem dit, el moviment de transformació social en el qual s’integra Can Piella va molt més enllà d’una masia o d’uns terrenys.

Can Piella Viu en els múltiples projecte autogestionaris que estan florint i que floriran arreu, i que ja avui constitueixen una xarxa molt forta basada en el suport mutu (i aprofitem per agraïr tot el suports rebuts en els darrers dies).

Can Piella Viu en les consciències que el projecte ha contribuït a despertar

Can Piella Viu en la necessitat de compartir- front a competir

Can Piella Viu en les ganes creixents, de cada cop més gent, de construïr una nova societat amb uns patrons radicalment oposats als actuals

Can Piella Viu en la gent, cada cop més, que se n’adona que és el moment de deixar de demanar als poderosos que renunciin als seus privilegis i construïr un contrapoder popular. És el moment de que mil Can Pielles es preparin per florir… potser la primavera vinent…

Can Piella Viu!

http://www.canpiella.cat/?p=1332

martes, 9 de abril de 2013

Els Gossos d’Esquadra desallotgen el Casal Popular de Gràcia

Mig miler de manifestants a la Vila de Gràcia contra el desallotjament del Casal Popular


Més de cinc-centes persones han pres aquesta tarda els carrers de la Vila de Gràcia per protestar contra desallotjament del Casal Popular. Les manifestants han sortit de la Plaça Revolució passat dos quarts de vuit de la tarda i han recorregut els carrers del barri cridant consignes a favor de l’okupació i contra l’Ajuntament, els bancs i les immobiliàries. La marxa ha passat per les principals places i carrers de la vila i s’ha aturat davant la seu del districte, fortament custodiada pels antiavalots de la Guàrdia Urbana, on dues joves han llegit un comunicat condemnant el desallotjament i reafirmant-se en la ocupació com “una eina indispensable per assolir els nostres objectius polítics”. En aquell moment, també s’ha llegit un manifest en suport al jove antifeixista a qui la fiscalia demana tres anys de presó per una baralla durant l’Onze de Setembre de 2008. Acte seguit, la manifestació ha enfilat el carrer Gran de Gràcia, on s’han produït destroces a mitja dotzena d’entitats bancàries mentre les manifestants cridaven consignes contra el capitalisme. Paral·lelament i durant tot el recorregut, s’han dut a terme pintades, fins que a la cruïlla dels carrers Astúries i Torrent de l’Olla, una membre d’Arran Gràcia ha desconvocat la mobilització megàfon en mà.

Posteriorment, un part de les manifestants han abandonat l’indret a l’hora que desenes de persones han abocat contenidors per impedir el pas dels antiavalots i han baixat pel carrer Torrent de l’Olla fins les immediacions del Casal Popular, que romania custodiat per cinc furgonetes de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra. En aquells moments, el antiavalots han dut a terme la primera càrrega provocant que les activistes es desplacessin fins al carrer Verdi per accedir de nou a la Plaça Revolució. Després de reagrupar-se, un centenar de persones ha avançat pel carrer Terol fins a la cruïlla dels carrers Ros de Olano i Torrent de l’Olla, on els antiavalots han carregat per segona vegada provocant corredisses i deixant al seu pas diverses persones contusionades i un jove amb un trau al cap fruit d’un cop de porra. El vespre ha acabat quan les darreres manifestants s’han dissolt en petits grups, evitant el fort dispositiu policial d’antiavalots i policia secreta que ha ocupat els carrers de la Vila durant tot el dia.


Desallotjament anunciat

L’Assemblea de Joves de Gràcia va ocupar el Casal Popular el febrer de 2002 i estava en perill de desallotjament d’ençà la tardor del 2009, quan es va fixar la data del judici per la via civil -després de que la penal s'arxivés- i es reclamava a les ocupants 30.000 euros, en concepte de caució pel danys ocasionats, per poder personar-se com a part del procés.
Sense que la part denunciada es pogués presentar a judici per la impossibilitat de pagar la quantitat exigida, el jutge va sentenciar favorablement a la única propietària dels tres locals ocupats. Els darrers dos anys s’havien presentat diversos recursos, però finalment el jutge els va desestimar i va dictar data de desallotjament oberta per les dues primeres setmanes de febrer. Durant aquest període, les joves de Gràcia van fer guàrdia a l’espera de l’operatiu policial que havia de fer efectiva l’ordre de desallotjament. Una filtració va frustrar el primer intent de la policia el passat 11 de febrer, provocant que el jutjat emetés un nou auto a la comissaria dels Mossos de Gràcia per duu a terme el desallotjament entre l’1 d’abril i l’1 de juny. Finalment, dilluns 8 d’abril els Mossos d’Esquadra han esbotzat la porta del Casal Popular per acabar amb el que ha estat el principal punt de trobada de les joves de la Vila de Gràcia els darrers onze anys





video
http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/04/08/manifestacio-a-gracia-contra-el-desallotjament-del-casal-popular/

info gehio
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/465388/index.php